divendres, 10 de juny del 2011

Memories



Futbol sala






El futbol sala o futsal és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors que deriva del futbol -que és la base del joc- on s'apliquen aspectes d'altres esports com el waterpolo, el voleibol, l'handbol i el bàsquet. El terreny de joc és dur i té unes dimensions de 24 a 28 m de llargada i de 13 a 15 m d'amplada.

Inicialment va ser coordinat per la Federació Internacional de Futbol de Sala (FIFUSA). Posteriorment la FIFA va aconseguir que bona part dels equips de FIFUSA passessin a integrar la seva federació dins un comitè esportiu. Equips i federacions que no van entrar a la FIFA van decidir aleshores crear l'AMF, que considera el futsal com un esport independent. Tot i alguns esforços per part de l'AMF i la FIFA per unificar la modalitat i obtenir el reconeixement del Comitè Olímpic Internacional, cap de les dues entitats ha aconseguit el seu propòsit, deixant com a conseqüència l'estancament d'aquesta disciplina, ja que a Europa i Sud-americà es practica amb les mateixes regles, tot i que la FIFA prohibeix als seus atletes practicar el futsal de l'AMF.

Canço "Mister saxobeat"



Paramound comedy



dimecres, 8 de juny del 2011

Futbol platja

Futbol platja
De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El futbol platja és una modalitat del futbol que es juga sobre una superfície d'arena llisa, entre dos equips de cinc jugadors cadascun, i l'objectiu del qual és marcar més gols que l'equip contrari. Aquest esport té com a objectiu l'oci i l'espectacle, més que la competitivitat. Hi ha un tir a porta cada trenta segons, i un gol cada quatre minuts, de mitjana.


Principals diferències amb el futbol

* En el futbol platja hi ha tres temps de dotze minuts. El rellotge es para quan l'àrbitre senyala un tir lliure directe, un tir de penal, o que un jugador està perdent temps.
* Tots els tirs lliures són directes. Quan es treu un tir lliure, cap jugador, excepte el porter, es podrà situar en l'angle entre els pals i la pilota. Es a dir, no existeix la barrera.
* Si un jugador veu la segona targeta groga, se li mostrarà la targeta blava, que l'expulsarà durant dos minuts del terreny de joc. La targeta vermella es mostrarà si un jugador veu una tercera targeta groga.
* La sacada de banda es pot realitzar tant amb les mans com amb els peus.

El terreny de joc

El terreny de futbol platja estarà constituït per una superfície llisa d'arena, delimitada per cintes de color blau. Les seves mesures seran de 36 x 27 metres, amb una variació de +-1 m. Les diferents zones del terreny de joc (meitats del camp, àrees de penals...) es faran mitjançant línias imaginàries que uneixen dues banderes vermelles o grogues situades a un metre a l'exterior del terreny de joc. Les porteries hauran de ser de color groc fluorescent, i mesuraran 5.5 metres d'ample per 2.2 metres d'alt.

Els millors gols de futbol platja



Reglas de futbol-7

Regles de joc

El futbol 7 està organitzat per 17 lleis o regles, les quals s'utilitzen universalment, encara que dintre d'aquestes es permeten algunes modificacions per a facilitar el desenvolupament del futbol femení, infantil i sènior. Encara que les regles estan clarament definides, existeixen algunes diferències en les aplicacions de les mateixes segons diferents aspectes. Per exemple, segons la regió futbolística on es desenvolupa el joc, com a Anglaterra, els àrbitres destaquen per ser més permissius amb les faltes o infraccions, reduint així el número d'expulsions o amonestacions, mentre que en altres zones, com a Espanya o Sud-amèrica, les faltes són castigades amb targetes més sovint.

Les regles de joc estan fixades per la International Football Association Board, organisme integrat per la FIFA i les quatre associacions del Regne Unit (The Football Association, Scottish Football Association, Football Association of Wales, Irish Football Association). Per a aprovar una modificació en les normes, calen els vots de la FIFA i de 2 de les associacions del Regne Unit.
[modifica] Terreny de joc
Terreny de joc(amb les mides del futbol 11)

El futbol 7 es juga a un terreny de gespa natural o artificial amb una forma rectangular. Les dimensions permeses del camp són de 75 x 75 metres. Les dues línies situades al llarg del terreny de joc reben el nom de línies de banda,[mentre que les altres dues són anomenades línies de fons. El terreny és dividit per la meitat per la línia central.

Al centre de cada línia de fons i endinsant-se en el terreny de joc, es troben les àrees de penal, les àrees de meta i les porteries. Les porteries estan formades per dos pals verticals, separats entre ells . Les parts superiors dels pals són unides, mitjançant la creueta, per un barra blanca horitzontal, anomenada travesser.

Les àrees de penal són àrees rectangulars situades davant de les porteries.
[modifica] Inici del joc

Cada un dels equips està format per 7 jugadors. Durant el partit es poden canviar aquests jugadors per uns altres, anomenats suplents, amb un màxim de recanvis segons la competició. Un dels jugadors al terreny de joc ha de ser el porter. Està permès que un porter i un altre jugador de l'equip s'intercanviïn la posició durant el partit, sempre amb el consentiment de l'àrbitre i durant una interrupció del matx.

Cada jugador ha de portar la indumentària bàsica, formada per una samarreta o jersei, uns pantalons curts, mitges, canyelleres sota les mitges i un calçat adequat. Els colors de la indumentària d'ambdós equips i les dels porters han de ser clarament diferenciables. Els capitans han de portar alguna marca identificadora per a ser cridats per l'àrbitre quan sigui necessari, generalment un braçalet.

Es juga amb una pilota de forma esfèrica. Aquesta ha de ser de cuir o un altre material adequat. La seva circumferència ha de ser entre 68 i 70 centímetres. Els jugadors poden tocar i moure la pilota amb qualsevol part del seu cos excepte els braços. El porter té la possibilitat d'utilitzar qualsevol part del seu cos, però només dins de la seva àreea, àssat el penal, a fora d'aquesta àreea no podrà tocar la pilota amb els braços.

Cada partit estarà controlat per un àrbitre principal designat per l'organització de la competició en qüestió, sent l'autoritat màxima del partit i l'encarregat de fer complir les regles de joc. Totes les decisions de l'àrbitre són definitives. Només ell pot modificar una decisió, sempre que no s'hagi reprès el joc o el partit hagi finalitzat. A més tindrà a la seva disposició dos àrbitres assistents o liniers per a ajudar-lo en la presa de decisions. Té també un quart àrbitre a la seva disposició que és qui el corrobora, i a més controla els suplents i el cos tècnic. El quart àrbitre a més indica les substitucions i l'augment del temps reglamentari.

Per a començar el partit, un o més jugadors d'un equip mouran la pilota des del punt mig de la línia central, moment on començarà a córrer el temps reglamentari. Aquesta situació es dóna a l'equip contrari al començament de la segona meitat. També es dóna després de cada gol, on l'equip que el rep executa el servei.

dilluns, 6 de juny del 2011

Futbol-11


El futbol és un esport molt antic i els seus orígens no són gaire clars.

Els antecedents més remots del joc es poden situar al voltant de l'any 200 aC. durant la dinastia Han a la Xina. El seu joc es deia tsu chu (tsu significa aproximadament 'donar puntades de peu' i chu denota una bola feta de cuir farcit). Fins i tot els emperadors xinesos van prendre part en el joc.

Els grecs i els romans van tenir una gran varietat de jocs de pilota (com l´episkuros i l´harpastum), i alguns probablement serien tant per jugar amb les mans com amb els peus.
Llançament de falta directa.

Durant el segle VII els japonesos van tenir una forma de futbol anomenada kemari.

Al segle XIV es disputava a Florència un joc anomenat calci (giuoco del calcio, 'joc de la puntada de peu'), que es jugava per equips de 27 jugadors amb sis àrbitres. Aquest joc permetia usar tant les mans com els peus.

No és fins al segle XII que es troben evidències d'algun tipus de futbol practicat a Anglaterra. A l'edat mitjana se'n van conèixer diversos tipus. Bàsicament era un futbol que tenia lloc entre faccions o grups rivals en viles i ciutats i també entre pobles i parròquies. Hi prenien part una gran quantitat de jugadors i les porteries podien estar separades més d'un quilòmetre. Aquests jocs, que sovint eren violents i perillosos, estaven associats especialment amb el Carnaval i es van anomenar futbol de carnaval. Alguns d'aquests jocs van sobreviure a Anglaterra fins ben entrat el segle XX. Una successió d'edictes reials de reis anglesos van portar a la supressió del futbol. De fet, aquests jocs van florir durant els períodes Tudor i Estuard. Oliver Cromwell va intentar posar-hi fre, però amb la Restauració i el regnat de Carles II aviat es van rehabilitar.

Al segle XVIII, era popular a les escoles públiques angleses, però encara comprenia molts jugadors per bàndol. Unes quantes escoles públiques van desenvolupar una forma més organitzada que ha sobreviscut a Eton (Eton wall game, Eton field game), Harrow (Harrow football) i Winchester (Winchester football).

L'any 1846 es va realitzar el primer intent seriós d'establir un reglament. Va ser promogut per H. de Winton i J. C. Thring a la Universitat de Cambridge, que van preparar un encontre entre representants de les escoles públiques més importants per intentar crear un joc de regles estandarditzat. Van arribar a un acord i en van formular deu, conegudes com 'les regles de Cambridge' i que Thring va descriure com 'el joc senzill'.

El 1855 es va fundar el Sheffield Football Club, el club més antic del món, i el 1862 va començar a existir el Notts County, el club de lliga més antic del món. L'octubre de 1863 es va fundar la Futbol Associació (FA) a la Taverna Freemasons, al carrer Great Queen de Londres. La idea d'una Copa de Futbol Associació va ser del secretari de la FA, Charles Alcock, qui va proposar els seus plans en una reunió a la qual van assistir dotze clubs, l'octubre de 1871. Van participar quinze clubs en la primera competició, l'any 1872, que va ser guanyada pels Wanderers, que van batre els Royal Engineers. Fins l'any 1892, gairebé totes les finals es van celebrar al Kennington Oval (Londres), que és més conegut pel criquet. Fins l'any 1883, tots els guanyadors van ser clubs d'aficionats. Els Wanderers van guanyar sis vegades. Els Old Etonians van guanyar dues vegades i van ser segons en sis ocasions. També l'any 1872 es va celebrar el primer partit internacional (entre Anglaterra i Escòcia), i el 1878 es va celebrar el primer partit amb llum elèctrica.

La pilota oficial actual és un poliedre semi-regular format per hexàgons i pentàgons.